Henri Cartier-Bresson va fer en 1954 aquesta magnifica foto que hauria de representar el passat, el present i el futur del vi. La imatge es titula simplement “Rue Mouffetard” i mostra a un nen carregant dues ampolles de vi gairebé tan grans com el seu tors. Una meravellosa escena quotidiana. La cara del xaval és hipnòtica; la seva expressió, feliç, innocent i entremaliada al mateix temps. Està atrafegat amb alguna cosa que en l’època havia de ser el més normal. Un nen portant vi, però on? Això és el primer que ens preguntem en veure aquesta imatge. Potser a casa seva, o al treball del seu pare. En aquells dies, el vi era la beguda per excel·lència dels treballadors. Abans de la Segona Guerra Mundial algunes fàbriques i tallers de França pagaven part del jornal en vi: un litre diari per a cada obrer. En l’època de la foto això ja no era tan freqüent. L’estat del benestar avançava i, amb ell, arribaven nous aires en l’àmbit de la salut pública. De fet, en la dècada dels 50 es comença a qüestionar un costum molt arrelat a les escoles: donar vi als menors. En l’any 1956, un decret del govern francès prohibeix aquest subministrament fins que els alumnes no hagin complert els 14 anys.

Anàlisi tècnica de la fotografia:

La composició d’aquesta foto és molt senzilla, centrant-se en el nen. No segueix la regla dels terços, ja que el focus principal està al mig. El fotògraf va utilitzar la llum natural en la seva fotografia, donant a la foto un to natural. La foto es va prendre des de dalt del nivell de l’ull/ des d’un angle més alt del noi. L’estat d’ànim de la foto és molt deliciós i relaxat, perquè el to de la foto és lleuger i natural. Henri Cartier-Bresson era conegut per la seva col·lecció “The Decisive Moment” i va dir que es mantindria en un lloc durant un llarg període de temps amb la seva càmera i esperaria que passés alguna cosa interessant. Quan va veure una cosa interessant, va fer la foto. No cercava els temes de les  seves fotografies, esperava que sorgissin, i és probablement per això que l’estat d’ànim de les seves fotografies, inclosa la de la Rue Mouffetard, es mostren com a fotografies molt relaxants i humorístiques.

Anècdota:

El nen es deia Michel Gabriel i de gran va mantenir el contacte amb Henri Cartier-Bresson. Hi ha una divertida anècdota que explica com el fotògraf, ja octogenari, es va presentar a la festa del 50 aniversari de Michel amb una ampolla en cada mà i imitant la posa i el gest de la fotografia. Poc després, Cartier-Bresson va deixar escrit que, en realitat, les ampolles que el nen Michel portava no contenien vi sinó “aigua de pluja”. Sempre ens quedarem amb el dubte i aquesta serà, per sempre, l’enigma d’aquesta foto inoblidable.

Bibliografia:

Photography and digital media Kerry i Muriel Wines.

La Massana, gener de 2024

Lluís Miquel Pérez – Associació Fotogràfica Valls del Nord.