Sebastião Salgado

Després d'estudiar Economia a la Universitat de São Paulo el 1967 i a la Universitat Vanderbilt dels Estats Units el 1968, va realitzar una tesi doctoral sobre economia agrícola a La Sorbona de París el 1971.[7]

Va treballar a l'ONG International Coffee Organization (Organització Internacional del Cafè), amb la qual hagué de viatjar diverses vegades a l'Àfrica en missió del Banc Mundial, però el 1973 abandona la seva carrera per dedicar-se a la fotografia, que va aprendre de manera autodidacta. A partir d'aquell moment començà una llarga carrera de fotògraf, que li ha permès treballar per les millors agències fotogràfiques: Sygma (1974-1975), Gamma (1975-1979) i Magnum (1979-1994). Aquest any va crear la seva pròpia agència fotogràfica, Amazonas Images, amb seu a París, i amb la qual pretén denunciar el treball de l'home i fer visible els que treballen i viuen a l'ombra de societat.

Salgado és un fotògraf compromès amb els temes socials, dins de la tradició fotogràfica sociodocumental: en la seva obra destaca la documentació del treball de persones en països menys desenvolupats o en situació de pobresa. En la introducció del seu llibre Exodos diu: "Més que mai, sento que solament hi ha una raça humana. Més enllà de les diferències de color, de llenguatge, de cultura i possibilitats, els sentiments i reaccions de cada individu són idèntics."

L'any 1991 la revista New Yorker va publicar una dura crítica en la qual comentava la contradicció que hi havia entre els arguments de les seves fotografies i el fet que aquestes apareguessin en paper cuixé o que s'exhibissin en galeries i en museus.[7] A principis de l'any 2000, periodistes de The New York Times[8] i l'escriptora Susan Sontag[9][10] van criticar les fotografies de Salgado. El fotògraf va ser acusat d'utilitzar de manera cínica i comercial la misèria humana i d'exposar de manera bella les situacions dramàtiques, corrent el risc de fer perdre la seva autenticitat.

"informació extreta de Wikipèdia."