festival2

II Festival d’ Astronomia

Els llums d’Arinsal s’apagaran el 29 de juny per poder observar les estrelles 10/6/2024 L’astroturisme s’ha convertit en un dels pilars de la Massana, tant pel que fa a l’oferta turística com pel que fa a la part més divulgativa i de descoberta del cel fosc, com ha assenyalat el cònsol menor, Roger Fité, en la presentació de la segona edició del Festival d’Astronomia Andorra Comapedrosa, que tindrà lloc el 28 i 29 de juny a Arinsal, tot i que també es faran conferències i altres activitats a les Fontetes. La doble certificació de Destinació Turística i Reserva Starlight, que acredita un cel fosc de qualitat, ha permès que la Massana se situï dins el mapa internacional dels millors llocs per observar el cel nocturn. Al llarg de l’any es fan diverses activitats astronòmiques però la més destacada és aquest festival, que en la primera edició ja va aconseguir una gran repercussió. L’acte central serà l’observació astronòmica de dissabte a la nit. “Els llums d’Arinsal s’apagaran i s’encendran les estrelles, ja que la foscor absoluta ens permetrà contemplar el cel amb tot el seu esplendor”, ha explicat Fité, que ha fet una crida als establiments i veïns d’Arinsal perquè apaguin llums exteriors i abaixin persianes. També ha recordat que mentre es facin les observacions es tallarà la carretera, de 23 a 1 h, a l’alçada del Mas de Ribafeta. La cap de Medi Ambient, Eva López, ha remarcat que per fer l’observació cal haver adquirit la polsera, a un preu simbòlic d’1 €, a través de visitlamassana.ad. Hi haurà sis grans telescopis instal·lats a la part de dalt del pàrquing del Surf, que permetran veure objectes celestes, com nebuloses o estrelles dobles. D’altra banda, també es farà una ruta per les constel·lacions i la seva mitologia, a ull nu, a la pista de tennis. La mitja hora prèvia a l’apagada comptarà amb l’actuació de Gerard Marsal, que amb els seus sons elèctrics acompanyarà l’esdeveniment nocturn. El programa compta amb novetats com una observació nocturna junior, al Roc de la Sabina, en la qual es faran explicacions científiques adaptades al públic familiar (divendres, a les 22 h). També hi haurà una sortida d’astrofotografia, per aprendre a fer impactats fotografies del cel nocturn, amb la col·laboració  de l’AFVAN, l’Associació Fotogràfica de les Valls del Nord. El matí de dissabte estarà dedicat a les conferències científiques per descobrir la bellesa de l’univers i submergir-nos en el sistema solar. Aniran a càrrec de l’astrofotògraf i divulgador astronòmic, Aleix Roig, la directora de la Fundació Starlight, Antonia Varela, i l’enginyer aeronàutic i investigador, Miquel Sureda. Al migdia es farà una observació solar, a la plaça, amb aperitiu i actuació d’Ishtar Ruíz. També hi haurà tallers infantils, tant al matí com a la tarda.

II Festival d’ Astronomia Llegeix més »

12p/pons-brooks

Cometa 12P/pons-Brooks

12P/Pons-Brooks 21/03/2024 12P/Pons-Brooks és un estel periòdic descobert el 1812 de forma independent pels astrònoms francesos Jean-Louis Pons, el 20 de juliol, Alexis Bouvard, l’1 d’agost, i pel rus Vincent Wisniewsky el 30 de juliol; i recuperat l’1 de setembre de 1883 mesos abans del seu següent pas pel periheli, el 24 de gener de 1884, pel nord-americà William Robert Brooks,2 rebent el nom dels seus primers observadors en aquests primers passos pel periheli. Té un període orbital de 70 anys pel que segons la classificació clàssica, és un estel de tipus Halley.El 7 de juliol de 2020 va ser anunciada la seva recuperació, prèvia al proper pas pel periheli, per a 21 d’abril de 2024 amb l’acostament més proper a la Terra a 1,54 UA (230 milions de km) el 2 de juny del 2024. Observacions històriquesA partir dels càlculs d’òrbites que l’astrònom italià Giovanni Celoria va publicar el 18844 dels albiraments d’estels realitzats i registrats per Paolo dal Pozzo Toscanelli al segle xv i conservats en un manuscrit trobat el 1864 a la Biblioteca Nacional Central de Florència, s’ha pogut identificar aquest estel amb l’avistat per Tosanelli entre els dies 23 i 27 de gener de 1457, denominat C/1457 A1, i que va poder assolir una magnitud de 3 o 4. A més d’aquesta observació, també una font xinesa informa del albirament el 14 de gener d’aquell any encara que en una posició més allunyada de la donada per Toscanelli. Es va suggerir per a aquest estel de 1457 la identitat amb 27P/Crommelin però càlculs moderns ho han descartat.Un altre estel amb què se l’ha identificat és amb l’avistat entre finals d’octubre i finals de novembre de 1385, denominat C/1385 U1, del qual només hi ha registre en fonts xineses, i que va poder assolir la magnitud 2.5 Referències«12P/Pons-Brooks» (en anglès). Jet Propulsion Laboratory. Consultat l’1 de desembre del 2020.Schulhof, L.; Bossert, J. (1884). «Mémoires et observations. La comète de 1812 (Pons-Brooks) dóna l’apparition de 1883-1884». A Observatori de París, ed. Bulletin Astronomique (en francès) I (1): 24-30. Bibcode:1884BuAsI…1…24S. Consultat l’1 de desembre del 2020.Ye, Q.; Farnham, T.; et al. (7 de juliol de 2020). “Recovery of Returning Halley-Type Comet 12P/Pons-Brooks With the Lowell Discovery Telescope”. A The American Astronomical Society, ed. Research Notes of the AAS (en anglès) 4 (7). Bibcode:2020RNAAS…4..101Y. ISSN 2515-5172. doi:10.3847/2515-5172/aba2d1. Consultat l’1 de desembre del 2020.Celoria, G. (octubre de 1884). «Comet del 1457». Astronomische Nachrichten (en italià) 110 (10): 171. Bibcode:1884AN….110..171C. doi:10.1002/asna.18841101003.Meyer, M.; et al. (1 de gener de 2021). «Comet 12P/Pons-Brooks: Identification with Comets C/1385 U1 i C/1457 A1». A International Comet Quarterly, ed. eprint arXiv:2012.15583 (en anglès). Bibcode:2020arXiv201215583M. Consultat el 15 de febrer de 2021.↑ «12P/Pons-Brooks». cometography.com. Consultat el 22 de juliol de 2023.«Aproximació més propera a la Terra el 2 de juny del 2024 (interval d’1 hora)».

Cometa 12P/pons-Brooks Llegeix més »

Mor el fotògraf Jordi Pujol

Mor el fotògraf Jordi Pujol 15/02/2024 Format a la UNED, tenia 61 anys i va recollir centenars d’actes d’institucions públiques i privades i també milers de cerimònies particulars Ha mort el fotògraf escaldenc Jordi Pujol. Tenia 61 anys i havia recollit amb les seves càmeres i fins i tot en els últims temps amb el suport de drons centenars d’actes d’institucions públiques i privades del país i havia participat a partir de la seva professió en milers de cerimònies particulars. Format a la UNED, va obrir botiga a l’avinguda Verge de Canòlich de Sant Julià (FotoLab) i quan la feina sobretot de reproducció va començar a baixar, va considerar oportú traslladar la seva activitat de caràcter més comercial en un local de planta baixa a l’avinguda Copríncep de Gaulle d’Escaldes, relativament a prop de l’església escaldenca. Amb tot, durant un temps, i per mantenir el servei a la parròquia laurediana va compatibilitzar els dos negocis fins a quedar-se sols amb el d’Escaldes. Des de l’Empresa Familiar Andorrana (EFA) fins al Consell Superior de la Justícia (CSJ) havien comptat amb els seus serveis, que puntualment també prestava en mitjans de comunicació. Va ser l’autor de la imatge que va il·lustrar la jornada electoral de les passades generals de l’Altaveu. L’escenari triat va ser l’helistop de l’hospital. Justament, i a causa d’una greu malaltia que fa temps que combatia, els darrers dies se’ls ha passat ingressat a la unitat de pal·liatius del centre hospitalari, d’on ja no ha pogut malauradament sortir. Va morir aquest dimecres pels volts de les 9 de la nit. La vetlla, si no hi ha canvis de darrera hora, es farà aquesta tarda a les sales del Tanatori nacional, just davant de l’accés d’Urgències de l’hospital, entre les 4 i les 8. I la missa funeral per acomiadar Pujol serà aquest divendres a les 11 del matí a l’església de Sant Pere Màrtir d’Escaldes. ALTAVEU

Mor el fotògraf Jordi Pujol Llegeix més »

arturo Carné

Mor el fotògraf de la Seu Arturo Carné

Mor el fotògraf de la Seu Arturo Carné 13/01/2024 El fotògraf urgellenc Arturo Carné Casanova ha mort aquest divendres, als 77 anys. Al llarg de la seva trajectòria, Carné va retratar una part important de la vida social i les activitats de la Seu d’Urgell i de l’Alt Urgell, incloent esdeveniments com els Jocs Olímpics de 1992 i successos com els aiguats de 1982. Nascut el 5 de novembre de 1946, Arturo Carné va desenvolupar bona part de la seva trajectòria professional a la Seu. Entre d’altres fites, va ser un dels fotògrafs oficials de la competició de piragüisme d’aigües braves dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, que es va dur a terme al Parc Olímpic del Segre, recinte que en aquell moment s’havia estrenat pocs mesos abans. I prèviament, deu anys enrere, va capturar una part important de les imatges dels tràgics aiguats que van afectar la Seu i l’Alt Urgell. Les fotos que va fer en tots dos moments van tenir una àmplia repercussió, no només a nivell local sinó fins i tot internacional. Les seves fotografies havien estat incloses en iniciatives culturals diverses com per exemple el llibre Recull Gràfic: La Seu d’Urgell 1879-1974, coordinat per Climent Miró, que es va publicar l’any 2014 en fascicles. El seu fons fotogràfic particular corresponent a Barcelona’92 és custodiat actualment per l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, al costat del que van aportar al voltant d’aquest esdeveniment, entre d’altres, l’Ajuntament de la Seu i RàdioSeu. Aquests darrers anys, ja jubilat, Carné havia seguit compartint la seva passió per la fotografia i el disseny a través dels seus perfils a Facebook i a Pinterest, tot retratant indrets i activitats de la ciutat. ARA Andorra

Mor el fotògraf de la Seu Arturo Carné Llegeix més »

Desplaça cap amunt